A part de les típiques aplicacions que ja venien instal·lades, a través del Market n’he afegit algunes més, totes gratuïtes, i deixo el recull per a qui li pugui interessar:

- TuneIn Radio : Per escoltar i organitzar-se les ràdios per stream.
- Shazam : Per reconèixer cançons que estiguin sonant.
- WhatsApp : Per comunicar-se amb la gent.

Infos:
- Barcode Scanner : Per llegir codis de barra i QR.
- Google Goggles : Per obtenir informacions a través de fotos.
- Renfe Online i RenfeOffline : Horaris de trens i de rodalies.
- TMB Virtual : Transports a Bcn.
- IMDb : Informació de pel·lícules i sèries.
- Google Sky Map : Per veure les estrelles

Eines:
- Smart Measure i Smart Distance : Curiós, per medir distàncies i alçades amb la càmera.
- Flashlight : Per moments puntuals poder utilitzar el mòbil com a llanterna.
- Traffic Monitor, Wifi Analyzer i Wifi Unlocker : Per comprovar senyals wifi i claus.
- More Locale 2 : Per canviar l’idioma del mòbil.
- AnySoftKeyboard i Catalan pack : Per tenir un teclat en català.

Acompanyament:
- Cataclock : Rellotge en català.
- Pocket Soccer : Senzill joc tipus txapes.
- Labyrinth Lite : Joc per provar l’acceleròmetre.
- Super Sudoku : Joc clàssic.
- Shoot the Apple : Joc tipus Angry Birds.

Pendents de mirar-me:
- Instagram (fotos), Mame4Droid (emulador Mame), Marvin (emulador Zx), …

Informació sobre l’idioma català en el telèfon mòbil Motorola Razr XT910 de Yoigo amb Android 2.3.6:
- El català no està inclòs a la llista dels diversos idiomes que es poden triar a la configuració del mòbil.
- Forçant l’idioma ca_ES amb el More Locale 2 no es soluciona del tot el problema, i em temo que el motiu és que la operadora que ha muntat el sistema (Yoigo) ha eliminat (o no inclòs) el català de la compilació. La que em consta a les propietats del mòbil és: 651.167.21.XT910.YOIGO.en.ES
- Amb l’idioma ca forçat acaba quedant un popurri. Alguns programes ho reconeixen i estan en català, al igual que la navegació per internet, però els menús del mòbil queden en anglès i algun programa es lia una mica i inclús mostra texts en castellà i holandès !?

El proper pas serà rootejar el mòbil per a posar-hi una ROM que porti el català i ja posats passar al ICS, que he vist per internet que hi ha Razrs que ja ho han fet… ;-)

Un calembour és un joc de paraules basat en la homonímia (paraules que s’escriuen o pronuncien igual, pero amb sentit diferent), la paronímia (paraules on l’escriptura o la pronunciació són molt properes) o la polisèmia (paraules amb diferents significats). Amb exemples s’entendrà millor i es veurà la seva gràcia.

El calambur més famós en llengua castellana correspon a Quevedo, que va fer una aposta amb els seus amics a què s’atrevia a dir-li coixa a la reina (que ho era, però no se li podia dir), i així s’ho va fer:

Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad escoja.
(Entre el clavel blanco y la rosa roja, su majestad es coja.)

Un altre calembour més recent, tot i que oficialment involuntari, va ser en una campanya publicitària sobre Telemadrid. La frase que van triar era “Telemadrid, espejo de lo que somos”, que també es podria interpretar tendenciosament com “Telemadrid, Espe jode lo que somos”. ;-)

I uns clàssics de les endevinalles infantils també són calembours: “En este banco están sentados un padre y un hijo. El padre se llama Juan, y el hijo ya te lo he dicho.” o “Oro parece, plata no es. Qué es ?”

Més exemples a la Wikipèdia, tant en francès (calembour) com en castellà (calambur).

La troballa del mot calembour va sorgir casualment per haver estat en un hostal rural a Pézenas, al sud de França, on la nostra habitació tenia el nom de “Le joueur d’hélicon“. Curiosejant el perquè d’un nom tant original, és el nom d’una cançó de Boby Lapointe, un cantant local molt de la broma aficionat als jocs de paraules. Aquesta cançó està plena de sotileses divertides, com per exemple quan diu que el seu amic Ellie no és molt inteligent (con en francès) però vol tocar l’hélicon (un instrument musical de vent), Ellie con / hélicon.

Per cert, la chambre d’hôtes aquesta és molt recomenable si esteu per la zona del Languedoc, Un Air de Vacances. Esmorçar casolà generós de productes naturals, habitacions molt maques, ben situat, i la família que ho porta és molt acollidora (Bob & Isa).

Com a modalitats de joc, hi ha la standard de completar un recorregut Stroke Play de 9 o 18 forats en algun dels camps recreats, però també hi ha la modalitat Close To The Hole que consiteix en una sèrie de reptes diversos des de diferents posicions. A més, a nivell col·lectiu hi ha la possibilitat de jugar partides Matx Play contra altres jugadors, partides Blitz de reptes fins a 4 jugadors, i partides Alternate de 2 contra 2. Tant els matx play com els blitz són força divertits, sobretot quan són amb gent de nivell similar i està igualadet… ;-)

Registrar-se és gratuït, i es pot triar alguna opció de personalització amb diferents uniformes per home i dona, però es comença amb un joc complert de pals i boles. Un driver, una fusta, un híbrid, els ferros del 3 al 9, un PW, un SW i el putt. Més endavant es poden comprar altres pals, boles i complements, ja sigui amb crèdits guanyats per assolir diferents fites en el joc (pujar de nivell o quedar entre els millors en alguns dels molts campionats setmanals o mensuals) o fent que Sant Pere canti (és a dir pagant per paypal o targeta). Jo de moment segueixo amb els pals inicials, i tot i que sobretot trobo a faltar la distància que donen drivers més potents i el backspin de boles més toves, en alguns casos es pot remuntar amb bons approachs i putts.

Jugar és molt senzill, però al igual que el golf, fer-ho bé no sempre ho és tant. Tenint en compte la força i direcció del vent i la distància a recórrer, triarem el pal més indicat i establirem la direcció on volem tirar i la quantitat de backspin. Això és la part teòrica. I a la pràctica, cal ajustar la força del cop amb el mouse i fer un clic de precisió per acabar d’establir la desviació. Amb una mica de pràctica comencen a arribar tirs espectaculars d’aquests que enganxen, birdies, eagles com aquest al forat 6 dels mítics Links de St Andrews, The Old Course i hole in one com aquest al camp de Oakmont on es juga el USA Open ;-)

Aquest 2011 a WGT s’ha jugat un Open britànic virtual, paral·lel al real, The Making of World Golf Tour: Virtual British Open & Royal St George’s Golf Club

Si us voleu registrar al joc, ho podeu fer a través d’aquest enllaç referenciat on obtindreu un “free gift”, i em podeu localitzar amb el nick de pipcat.

Segons les característiques organolèptiques, podríem agrupar-les en 5 grups : Aroma fresca, Cítric, Amargor / Astringència, Perfumat / Especiat, Color i Textura.

Dades recollides per l’Institut Botànic de Barcelona, Línia de recerca en Etnobotànica de la Universitat de Barcelona. http://www.etnobiofic.cat

La primera part, la teòrica, va ser una xerrada per part d’un grup d’etnobotànics experts en la matèria. En Joan Vallès va fer la introducció, i posteriorment la Montse Parada, la Sandra Saura i la Rita Turbau van donar explicacions més pràctiques i concises.

La ratafia es considera un licor d’autor, ja que cadascú la fa a la seva manera, en funció dels seus gustos, necessitats i de les herbes que tingui disponibles. La base és l’anís o aiguardent, sucre, nous verdes i altres plantes a voluntat (herbes, espècies, escorces, flors, …). Es barregen tots els ingredients en una ampolla o pot de vidre, i es deixa a sol i serena uns 40 dies com a mínim. Posteriorment s’haurà de colar, i ja estarà a punt per beure, tot i que serà preferible tenir-la una estona a la nevera per prendre-la fresqueta.

Podeu baixar-vos el document original explicatiu del taller La ratafia, més que un licor (PDF) des de la web de la Generalitat de Catalunya, Agenda Cultural.

Després de la xerrada, es va passar a la part pràctica, on tots els assistents (potser un centenar!) vam poder fer-nos la nostra pròpia ratafia. En una terrassa havien disposat tot un seguit de taules on hi havia identificades en caixes més d’una cinquantena de plantes. Cadascú seguia les indicacions d’un dels quatre experts que feien una mostra de la seva pròpia ratafia, i anaven explicant herba per herba com podia afectar. Per exemple, pinya de pi: si us agrada el whisky (gust a fusta) poseu-n’hi una mica. Ruda: poseu-n’hi poquet pq té un gust molt fort. Tila: no passa res si en poseu massa pq és molt suau. I així més o menys amb cadascuna de les herbetes. Molt interessant!

Els de pip.cat vam preparar conjuntament un pot gran de 4 litres, amb l’assessorament de la Montse Parada, i el tenim a sol i serena, que vagi “bullint” per tal d’estar a punt per quan organitzem el nostre Open d’aquest any, a mitjans de setembre ;-) La intenció és convertir-ho en una tradició i fer cada any la ratafia del club. Aquest any ha estat fàcil pq teníem assessorament i totes les herbes al nostre abast, però l’any vinent ens haurem d’espabilar pels volts de Sant Joan.

Un petit resum:

• Per començar és preferible partir d’anís dolç, ja que és més fàcil trobar-li el punt que no pas barrejant aiguardent, anís sec i sucre.
• Entre 1 i 3 nous verdes per litre d’anís. Partir les nous, amb compte pq taquen molt.
• Herbes a voluntat.
• Pot de vidre de coll ample per poder posar-hi els ingredients.
• Tapar amb un drap i a sobre un tap de suro no massa apretat.
• Deixar a sol i serena uns 40 dies.
• Filtrar amb un drap o barreja de draps, xinos, coladors, …, pq només quedi el líquid.

I com acompanyament musical final, la cançó Ratafia, dels Terratombats:

És força senzill de jugar-hi, amb partides ràpides que no duren més de cinc minuts, i on cal tenir una certa habilitat amb el ratolí. El joc el vaig programar cap a finals del 2007, i va ser prou divertit ja que combinava tasques de programació i desprogramació.

Tot ve d’un joc de golf de Chris Hilgert, encara vigent a 1moregame.com/1midigolf, que m’agradava força. Però hi havia un detallet que pel meu gust fallava, i és que la bola rebotava als marges del terreny de joc, o sia que no hi havia fora límits.

En una primera versió, vaig crackejar el programa, fet en flash, bàsicament per considerar els fora límits, i ja posats traduir els texts al català i fer un parell de petits retocs per acostar-lo més al P&P que al golf . I a continuació va venir el registre d’usuaris per desar rècords i tal, junt amb el sistema de simulació de handicap segons el mètode que segueix la Federació Catalana de Pitch and Putt.

Més endavant va arribar la segona versió, anomenada jocPiPcat, refent gran part del codi i de l’original casi quedava només el mecanisme de tir i moviment de la bola. La principal novetat va ser poder jugar a diferents camps, i incorporar un kit de disseny de camps a través del qual crear nous escenaris. Gràcies a això es van afegir camps dissenyats per usuaris, alguns recreant els originals (Teià, Franciac, Roc 3, Solius), altres amb recorreguts inventats (especial menció a Mil Llacs i El Bosc, del dissenyador Marc Calvet) i altres més surrealistes amb formes cannàbiques i d’estelades (qui devia ser… ;-)

A nivell moral, és ètic haver destripat un programa sense permís, per reescriure’l d’una altra manera ? I és legal ? O fins a quin punt s’hauria de considerar com una obra derivada ? En tot cas, no hi havia cap malícia ni benefici (econòmic, pq tècnicament sí em va servir per saber què no havia de fer si volia protegir un executable de flash, com funcionava un xml socket server per partides multijugador, com utilitzar flasm o asv, programació actionscript, … ;-).

Com a curiositats estadístiques de les primeres cent mil partides (acabades, si s’abandonen a mitges no compten) tenim que la gran majoria són Stableford (77%), molt per sobre Medalplay (18%) i Training (5%). A nivell de camps, on més s’ha jugat és a Teià (27%), seguit de Franciac (15%), Roc 3 (12%), El Bosc (12%), Mil llacs (11%), Inventat (9%), Solius (7%), Estelades (3%), Windermere (3%) i Jamaica (2%). Durant aquest temps s’han registrat 731 usuaris, i el millor d’ells, en Jaspi, ha arribat a handicap +10,4.

He recuperat una piulada meva del 26 de gener d’aquest any, quan el mosqueig per la llei Sinde:

Pactos: 2011 @PSOE + @PPopular contra Internet. 2012 (elecciones) Internet contra @PSOE + @PPopular #leysinde #notforgetnotforgive

Justament això és el què està passant ara. Quan el principal partit de l’esquerra pacta contra-natura amb el principal partit de la dreta, en contra de les llibertats dels ciutadans i més concretament dels usuaris d’internet, aquests els hi perden tota confiança i quan arriba el moment en què poden ser escoltats, reclamen alternatives. Això per si sol no seria suficient, però sumat al descontentament general, l’indignació, la crisi, les eleccions, …

Fins ara, influir massivament sobre les persones només estava a l’abast dels grans mitjans de comunicació, però amb el desenvolupament de les noves tecnologies “quatre gats” la poden liar prou grossa com per fer-se sentir a tot el món. Això no treu que segueixen manant els de sempre… ;-(

Als partits (i mitjans de comunicació) d’esquerres no els agraden gaire aquests moviments, per un costat pq no els poden controlar massa, i per l’altra pq consideren que els faran perdre vots. I als de dretes tampoc els agraden gaire, per la primera raó en comú, i pq entenen que aquests col·lectius el formen majoritàriament gent que tampoc els votaria.

I això reflexa una mica la problemàtica actual amb la política. Cadascú mira segons creu que més li convé als seus interessos, sense intentar entendre/acceptar el què més convé a la majoria de la població. Molts polítics i periodistes tenen massa lligams com per ser realment sincers i actuen segons les directrius que se’ls demana implícita o explícitament.

La meva recomanació per aquest diumenge, no votar ni PSOE ni PP ni CIU, però tampoc deixar d’anar a votar, ni votar en blanc que és com votar el partit majoritari. #noelsvotis #catalanrevolution

A base d’imatges de la pel·lícula de dibuixos animats Alícia al país de les meravelles es representen els efectes que produeixen diferents drogues com la marijuana, els bolets, l’opi, els àcids, l’èxtasi, …

No és que els efectes estiguin clavats del tot, però tenen el seu punt. L’animació de l’opi és la que em sembla més irreal per lo accelerada que és quan hauria de ser més aviat a càmera lenta. I per l’àcid també hauria estat bé posar-hi un punt de color ja que el LSD no té per què ser fosc i sovint es manifesta com una explosió de coloraines amb molta alegria.

Els cogollitos són uns divertits dibuixets que aprofiten similituds de noms de famosos amb paraules relacionades amb el cànnabis.

Els de nopusher s’especialitzen en representar varietats de cànnabis de conegudes llavors que es poden trobar als grow-shops.

Els de smonkey no tenen una col·lecció tant definida com les precedents i combinen paròdies amb dibuixos propis.

Samarretes de Cogollitos.com
Dibuixos propis en forma de cabdells (cogollos) caricaturitzant personatges famosos com Superman, Maradona, James Bond, …

Samarretes de NoPusher.com
Logos de diferents varietats de cànnabis com Critical +, White Widow, AK-47, Superskunk, Cheese, Jack Herer, …

Samarretes de TheSmonkey.com
Dissenys variats amb paròdies de pel·lícules com Smokebusters o Empire smokes buds i altres dibuixos propis.

Altres col·leccions de cogollitos.com

Imatges ¿Por qué? ¿Por qué no?, d’IvanArt, extretes dels butlletins de Canna